001-QUI VOS ESCRIU SOBRE ALBALAT DE LA RIBERA

07-09-2013     

001- QUI VOS ESCRIU

Soc  Eduardo Miedes Ribera, fill d'Eduardo Miedes Perales (que era llaurador) i de Felícitas Ribera Garrigues.

Vaig naixer el 6 d’Agost de 1945 al actual Carrer Corralot nº 52, que abans es deia “del Párroco Cebolla”, anteriorment “de los Reyes Católicos”, i anteriorment “del Porvenir”.

Confese no saber escriure corrèctament en valencià. La meua formació, donada  l’época en que tinguè lloc, va ser tota en llengua castellana, però posse tota la meua voluntat, y vos demane disculpes per atrevir·me a fer.ho de vegades. Per aquest motiu  vos escriuré amb més frequència en castellà, per alló de les faltes ortogràfiques i que no m'agrada fer el ridicul, Verbalment m'exprese millor en valencià , pero escric en castellà amb perfècta correcció y amb mes fluidessa.

De xicotet aní al Col·legi de les monges amb la Hermana Manuela com a mestra, encara que en un opuscul que editaren amb motiu del cinquanta aniversari de la construcció del edifici que ocupaben al carrer Corralot,  no s’enrecorden d’aquest fet, (i no es que acadèmicament no m'anara bè) . Se que hi había un transfons politic-religios, entre la meua familia i els que editaren el opuscul. Sols puc dir que el temps possa a cadascú al lloc que li pertoca.

Quan tenía vuit anys, passí a les Escoles Públiques (que portaven el nom de “Calvo Sotelo”) i vaig estar dos anys. En el primer vaig tindre a D. José Escorihuela (D. Pepito), i en el segon a D. José Didoli Bataller, per a mi un gran mestre i millor persona, fins a l’extrem d’anar a demanar·li que’m donara clase de Matemátiques quan estaba en segón curs d’aquell Baxillerat del que eixírem tan ben preparats, per a saber: qui som, on estem, d’on venim i on anem.

Als dèu anys pasí a les Escoles Pies d’Algemesí, que tenía com a Rector al P. D.José LLopis LLanes (fill d’Algemesí) i amb posterioritat a una Acadèmia privada que dirigía D. Amadeo Llàcer Castanyer (que fou alcalde d’Algemesí) i que aleshores era catedràtic de grec en “l’Institut José de Ribera” de Xàtiva. Eren profesors entr’altres; Dª Encarna Hernandis , llicenciada en Química i que era casada amb D. Alejandro Mulet, un dels tres metges que aleshores tenía Albalat, D. José Bomboí, D. Amadeo Llàcer Castañer, D. Evaristo LLàcer Castanyer i D. José Llacer Castanyer (pare del actual Croniste Olicial d’Algemesí, i que es catedratic de Grec a la Universitat de Valéncia  i amic al que estime molt i admire pels seu treballs ).

Passí després a Sueca, al “Centro Politecnico de Enseñanza”, de el que era director D. Norberto Hervàs (germà de el ginecogec D. Rafael Hervàs), i del veterinari D. Heriberto Hervàs, Dª Marina Ferrandis, D. Manuel Carrasquer (gran persona al que tots volíem molt i a En Joan Fuster ( l'escriptor).

La següent etapa va esser al Institut Lluís Vives de València, amb professors com al Dr. Goig i Botella o Carola Reig.

Passat el Preu, passí a la Facultat de Ciències, i tenía entr’altres com a professors a D.Lorenzo Ferrer Figueras, al Dr Catalá d’Alemany o a Dr.Ignacio Docavo Alberti (que feu realitat el zoologic de Valencia), el Dr. Lorenzo Ferrer Figueras (en Matemàtiques), o el Dr Català d'Alemany en Física.

No tenía les idees clares del que volía estudiar, i finalment em decidí per Farmàcia.

Com que aquesta llicenciatura en aquells temps no es podía cursar en l’Universitat de València em decantí per la de Granada, on estiguí quatre anys, destacant com a professors al Dr. Dorronsoro com a degà , al Dr. Muñoz-Medina en Botànica, al Doctor Cabo-Torres en Farmacognosia i Farmacodinamia, al Dr. Saenz de Buruhaga i Sanchez en Química Orgànica i al admirat Dr. Federico Mayor Zaragoza, que era aleshores i amb sols 33 anys,  Rector i Profesor de Bioquímica i que ens portà  com a conferenciants entr’altres al Dr. Severo Ochoa.

Acabí els estudis el Juny de 1970, als 24 anys. Poc  després Federico Mayor fou nomenat Director General de la UNESCO

La següent etapa fou que vaig tindre que cumplir amb el Servici Militar (14 mesos i un dia).

De seguit vaig iniciar els tràmits   per obrir una nòva Framàcia en Gavarda, cossa que’s feu efectiva el 13 de Juny de 1972 (dimarts i va pedregar).

Em casí amb Encarnación Benavent Ramón, nasguda a Antella i tinc dos fills Eduard (que es l’apotècari actual de Gavarda) i Clara María, que es mestra titular en Càrcer. (De moment tinc quatre nets: Edu , María, Belén i Carlos-María.

Tot aquest rollo serveix per a saber de quines families descendeixc i quines persones han participat en la meua formació-educació. I així podreu saber un poc com soc.

Dec d’afegir que pòrte visguent en Gavarda quaranta-i-u anys, que aprècie molt-molt a tots els meus conveins, però que no oblide mai d’on vinc, ni al poble  on vaig naixer, ni quines son les meues arrels familiars, de les quals vos parlaré en el seguents capitols.

P.S. : Com a curiositat vos diré que llegint el Programa de Festes d’Agost d’Antella d’aquest any 2013, on es publiquen com sol ser costum, alguns treballs de fets ocurrits, m’enterí de que en l’any 1897 era Rector d’aquell poble En Alejo Tamarit Puchades, sacerdot fill d’Albalat, i que a conseqüencia de la  gran riuada del cinc de Novembre  del  esmentat any de 1897, va ser  membre de la Junta Local de Socors, segons cònsta en l’Acta de Plenaris de l’Ajuntament d’Antella.

 Dit Rector manà fer un dels quatre panteóns que están al centre del Cementèri d’Albalat, on està soterrat  (i mentre la gent patía fam).

No es d'extranyar que vingueren els fets del 1936.

                                                                                        Eduardo Miedes-Ribera