002-FAMILIES I COGNOMS

07 - 09 - 2013

002-FAMILIES  I  COGNOMS

Tots hem de tindre clar que no hi ha que confondre els conceptos “cognom” i “familia” .

El cognom pot ser el mateix per a varies families.

Hi ha familia que per motius diversos, s’els concedí títols, escuts d’armes o privilegis. Com a ejèmple mes sencill tenis el d’En Adolfo Suarez, al que en el seu día el rei d’Espanya li concedí el títol de “Duque de Suarez”, i aixó no vol dir que torts els “Suarez” tingen  els mateixos drets.

Està disquisició tan tonta, ve a conte de s’ha vist anuncis en els que s’ofèrtl que os en enviarte el escut d’armes i l’història de la teua familia, i juguen en els concèptes de familia i cognom.

Pasant al que ens interessa, omençarè per plasmar els arrancs de les meues quatre branques familiars : MIEDES,  RIBERA,  PERALES  I  GARRIGUES.

De xiquet m’agradaba sentir converses de majors, i com que tant mon pare com el meu iaio patern amb els que solía anar al camp eren llauradors i dels bons, teníem i tenim un camp en la “Partida de Moncofa”, que quan jo vos conte era d’arrós.

No hi ha que oblidar i aprofite l’ocasió, per a recordar·vos, que fins als anys “60”, el conrreu de l’arrós, començaba al camí del “Assagador” (que per cert es vereda reial” i s’extenía fins l’Albufera, salvant·se sòlament “el Morelló i la Tancada”, que regaven amb sènia).

Torne al camp de Moncofa. Allí acudíen a l’hora d’esmorçar, homes com mon tío Càndido Domingo, iaio matern d’Andrés Esparza Domingo, mon tío Modesto Moll (el vellet, ja que tots els fills han faltat), mon tío José Ribera Escrivà (“camaloi”), iaio entr’altres d’Ambrosio Garrigues  Ribera) i amb el que anava a peixcar al rall i a caçar rates,  mon tío Pepe Martí Miedes, “Pedro Piquero”, Pepe “Litri” i els germans José i Vicent Miedes Borràs, la parella de guardes del terme i alguna vegada la parella de la Guardia Civil.

Les converses eren variades, respetuoses en les idees de cadascú, i sempre armonioses. Teníen clar que ells no anaben a arreglar el mon, i que el que buscaben era pasar una bona estona i re·memorar els temps pasats.

Com que la meua afició ja despuntava, anava xuplant informació com una esponja, i com que sempre m’agradat preguntar, aquesta s’ampliava.

                                                                           Eduardo  Miedes-Ribera